Los 23 mejores poemas de Sant Jordi

Te traemos los mejores poemas para dedicar en esta hermosa y tradicional celebración catalana.

Poemas de Sant Jordi

El día de Sant Jordi, o el día de San Jorge, es una de las tradiciones más antiguas, folclóricas y creativas de gran importancia en Barcelona, especialmente en toda la comunidad autónoma de Cataluña. Después de todo es su patrón desde el año de 1904, aunque la tradición de esta festividad sea tan antigua como del siglo XV.

Con el paso del tiempo, esta tradición se ha modernizado y ahora se le añade un agregado extra a la celebración y eso es el festejo por el día del libro que también se realiza cada 23 de abril, conmemorando la ocasión entre libros, cartas románticas y flores. Nada mejor que un día para celebrar el romance al más fiel estilo de un cuento de hadas.

Así como las calles de Cataluña (y otras partes del mundo, como Inglaterra o Portugal) se transforman en una obra de arte en medio de los versos y las decoraciones de amor, traemos a continuación los mejores poemas de Sant Jordi para que puedas agregar a tu colección y dedicarlos a alguien especial, tanto en español como en catalán.

23 poemas más célebres de Sant Jordi

Lo que hace más especial un poema de Sant Jordi no es solo su carácter mágico o romántico, sino que también conmemoran la belleza detrás del arte de la escritura y las enseñanzas en los libros.

Vamos a conocer a continuación una selección de los mejores poemas dedicados a la leyenda de Sant Jordi, la rosa, el dragón y la princesa.

1. La fira de Sant Jordi -fragmento- (Jacint Verdaguer)

A la fira de les roses

a firar-me antany aní,

el roser de què em firí

en fa enguany de tan hermoses

que n'he fet parada aquí.

Hi ha la rosa alexandrina,

la vera i la d'esbarzer,

també les de Palestina,

que floreixen sense espina

de Jericó en lo roser.

  • Uno de los poemas más icónicos de Sant Jordi, que muestra la belleza y la magia que existe detrás de esta celebración y más importante, detrás de la historia misma de Sant Jordi.

2. A la primavera (José Manuel Pagán)

A la primavera

vigila el jardí,

pot ser hi ha Sant Jordi

a sobre d'un pi;

ens porta orenetes,

flors i romaní.

A la primavera

vigila el jardí.

A la primavera

si surts per un bosc,

pot ser hi ha Sant Jordi

mirant una flor;

ell cuida les plantes,

els rius i els rocs,

a la primavera

si surts per un bosc.

A la primavera,

si vius a ciutat,

pots fer una visita

als arbres del parc;

pot ser hi ha Sant Jordi

assegut en un banc,

a la primavera

si vius a ciutat.

  • Sant Jordi y el punto cumbre de la primavera reunidos en un mismo poema hermoso que alude a la gracia de la vida que es representada con las flores que adornan cada calle.

3. Poemas de los dones (José Luis Borges)

Nadie rebaje a lágrima o reproche

esta declaración de la maestría

De Dios, que con magnífica ironía

Me dio a la vez los libros y la noche.

  • Un poema corto pero muy intenso sobre las emociones profundas que podemos sentir gracias a los mensajes y los conocimientos que podemos recibir de los libros.

4. Perquè has vingut (Joan Salvat-Papasseit)

Perquè has vingut han florit els lilàs

i han dit llur joia

envejosa

a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,

bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas

–qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut jo ara torno a estimar:

diré el teu nom

i el cantarà l'alosa.

  • Un poema romántico ideal para celebrar en Sant Jordi, donde se une el nacimiento de la belleza de la primavera por la aparición de esa persona especial.

5. Libro extraño (Rubén Darío)

Libros extraños que halagáis a la mente

en un lenguaje inaudito y tan raro,

y de que lo más puro y lo más caro

hacéis brotar la misteriosa fuente.

  • ¿Qué es para ti un libro? Lo maravilloso de ellos es que contienen tantos pasajes que podemos entrar a diferentes universos con tan solo leer.

6. La diada de Sant Jordi (Joan Maragall)

La diada de Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fan els aires,

i les veus que van pel vent:

"Sant Jordi mata l'aranya".

L'aranya que ell va matar

tenia molt mala bava,

terenyinava les flors

i se'n xuclava la flaire,

i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.

Quan el Sant hagué passat

tot jardí se retornava:

perxò cada any per Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fan els aires.

  • Otro de los poemas tradicionales de Sant Jordi en donde se alaba la importancia de este festejo para la cultura catalana. Para dar la bienvenida a la época más llena de vida del año.

7. El cavaller enamorat (Montse Ginesta)

Sóc un cavaller de ferro,

de ferro, coure i llautó,

però tinc el cor de nata,

de nata, mèl i cotó,

i avui et porto una rosa,

una rosa, i un petó!

Muac!

  • Un corto poema que puedes regalar a los más pequeños, de manera que se comiencen a entusiasmar en la participación de la celebración y puedan sentirse por un día como caballeros y princesas.

8. Els amants (Ausiàs March)

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peço d'una orella.

El nostre amor es un amor brusc i salvatge

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

  • Romance y pasión se enredan en las letras de estos versos, mostrando el lado más profundo de Sant Jordi, donde las almas gemelas se unen y los amantes celebran su amor.

9. Quisiera que mi libro (Juan Ramón Jiménez)

Quisiera que mi libro

fuese, como es el cielo por la noche,

todo verdad presente, sin historia.

Que, como él, se diera en cada instante,

todo, con todas sus estrellas; sin

que, niñez, juventud, vejez, quitaran

ni pusieran encanto a su hermosura inmensa.

¡Temblor, relumbre, música

presentes y totales!

¡Temblor, relumbre, música en la frente

-cielo del corazón- del libro puro!

  • Una hermosa manera de desear que los libros duren para siempre, para que sigan llenando nuestras vidas de maravillas y emociones.
Juan Ramón Jiménez
Juan Ramón Jiménez.

10. Las Comedias (Calderón de la Barca)

Discreto amigo es un libro:

¡qué a propósito habla

siempre en lo que quiero yo,

siempre en lo que yo no quiero…!

  • Un libro es un amigo incondicional, que puede alegrarte el día en medio del cansancio y las penumbras.

11. Princesa o cavaller

Cal disfressar-se de princesa

o de cavaller valent

per triomfar com llum encesa

al capvespre sota el cel.

  • Otro poema corto para los niños, donde por un día pueden utilizar la magia de una tradición para encontrar su valentía.

12. Estimada Marta, I (Miquel Martí i Pol)

Mira'm els ulls que cap fosca no venç.

Vinc d'un estiu amb massa pluges,

però duc foc a l'arrel de les ungles

i no tinc cap sangtraït pels racons

de la pell del record.

Per l'abril farà anys del desgavell:

set anys, cosits amb una agulla d'or

a la sorra del temps,

platges enllà perquè la mar els renti

i el sol i el vent en facin diademes.

Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc,

la cambra closa, els grans silencis;

de tot això só ric, i de més coses,

però no em tempta la fredor del vidre

i sobrevisc, aigües damunt del somni,

tenaç com sempre.

Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn.

  • Un poema romántico y apasionado ideal para valorar el amor que se profesan las parejas en Sant Jordi, en un mes donde la primavera y el amor van de la mano.
Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol.

13. Jardín de invierno (Pablo Neruda)

Llega el invierno. Espléndido dictado

me dan las lentas hojas

vestidas de silencio y amarillo.

Soy un libro de nieve,

una espaciosa mano, una pradera,

un círculo que espera,

pertenezco a la tierra y a su invierno.

Creció el rumor del mundo en el follaje,

ardió después el trigo constelado

por flores rojas como quemaduras,

luego llegó el otoño a establecer

la escritura del vino:

todo pasó, fue cielo pasajero

la copa del estío,

y se apagó la nube navegante.

Yo esperé en el balcón tan enlutado,

como ayer con las yedras de mi infancia,

que la tierra extendiera

sus alas en mi amor deshabitado.

Yo supe que la rosa caería

y el hueso del durazno transitorio

volvería a dormir y a germinar:

y me embriagué con la copa del aire

hasta que todo el mar se hizo nocturno

y el arrebol se convirtió en ceniza.

La tierra vive ahora

tranquilizando su interrogatorio,

extendida la piel de su silencio.

Yo vuelvo a ser ahora

el taciturno que llegó de lejos

envuelto en lluvia fría y en campanas:

debo a la muerte pura de la tierra

la voluntad de mis gerruinaciones.

  • Quizás este poema no trate de la primavera, pero nos recuerda que el amor (aunque tenga sus días de festejos) debe vivirse intensamente cada día, incluso en invierno.

14. Desglaç (Maria Mercè Marçal)

T’estimo quan et sé nua com una nena,

com una mà badada, com un reclam agut

i tendre que em cridés des d’una branca nua,

com un peix que oblidés que existeixen els hams.

Com un peix esglaiat amb un ham a la boca.

Com l’estrall en els ulls de l’infant mutilat

en el somni, en la carn. Com la sang que s’escola.

Nua com una sang.

T’estimo quan et sé nua com la navalla,

com una fulla viva i oferta, com un llamp

que la calcina, cec. Com l’herba, com la pluja.

Com la meva ombra, nua rere el mirall glaçat.

Tan nua com un pit enganxat als meus llavis.

Com el llavi desclòs d’un vell desdentegat

encarat a la mort. Com l’hora desarmada

i oberta del desglaç.

  • Un hermoso poema que denota los lados del amor, tanto la suavidad como la inocencia, así como el peligro y la sensualidad que habita en este.
Maria Mercè Marçal
Maria Mercè Marçal.

15. Estimaré fins al límit (Francesc Garriga)

Estimaré fins al límit

de la teva paraula.

tornaré cap a casa després.

i en la túnica

dels teus ulls de neguit

i amors inhòspits

cercaré l’alegria que em recordi

l’aspra veu del desert de l’esperança.

  • Ama sin límite, sin preocupación, ama con todo y sin dudas, es el mensaje que este poema nos deja consigo.

16. Don Libro está helado (Gloria Fuertes)

Estaba el señor don Libro

Sentadito en su sillón,

con un ojo pasaba la hoja

con el otro ve televisión.

Estaba el señor don Libro

Aburrido en su sillón,

Esperando a que viniera... (a leerle)

Algún pequeño lector.

Don Libro era un tío sabio,

que sabía de luna y de sol,

que sabía de tierras y mares,

de historias y aves,

de peces de todo color.

Estaba el señor don Libro,

tiritando de frío en su sillón,

vino un niño, lo cogió en sus manos

y el libro entró en calor.

  • Un hermoso poema sobre la vida de un libro, el cual aunque sea un objeto material, es quizás lo que más felicidad nos puede traer.

17. Aquest drac (Joan Josep Roca Labernia)

Aquest drac

fa mala cara,

calla, s'enfada,

no vol lluitar,

encara sent

la gran fiblada,

la cruel batalla

mai guanyarà.

Aquest drac

no vol princesa,

diu que no menja

ni es vol venjar.

  • Hablando de la leyenda de San Jorge y el dragón, parece que este dragón se ha quedado sin fuerzas para seguir batallando y ahora busca es la paz.

18. La rosa vermella (Isabel Barriel)

Avui és Sant Jordi,

busco espigues d’ordi;

el cavaller mor el drac

i el fica dins d’un sac.

Entre l’ordi una rosa

de tija verdosa,

punxes com anells

i pètals vermells.

El cavaller a la princesa

li vol regalar

la rosa vermella

tan sols per a ella.

  • Un poema que refleja la clásica tradición de regalar rosas a las princesas, como una muestra de la valentía de los caballeros, que se enfrentan a todo por hacerlas sonreír.

19. Amb tots els tons del dolor i de l'atzar (Feliu Formosa)

Si tu vols,

vigilaré les herbes que ens esperen.

Si tu vols,

constel·laré de flors el teu somriure.

Si tu vols,

tornaré a alçar-me de les meves cendres.

Si tu vols,

faré que tot s'aturi en els teus pòmuls.

Si tu vols,

desxifraré l'oracle dels teus ulls.

Si tu vols,

anirem carrer avall fins al mai més.

Si tu vols,

dependran del teu coll tots els viatges.

Si tu vols,

serem fills del capvespre fora vila.

Si tu vols,

esperaré com sempre el teu mot: "vull".

  • En este poema se ve reflejado la esperanza que siempre anida en nuestros corazones de ser correspondidos por nuestro amor.

20. Drac (Lola Casas)

Els contes i les llegendes

em deixen molt malament

dient que menjo princeses

i tota mena de gent.

Jo sóc una bona bèstia,

m’agrada moltíssim llegir,

passejar per la muntanya

i, quan arriba la nit,

dormir tranquil i feliç

cotxadet al meu llit.

Si trobeu el bon sant Jordi,

feu-me un favor,

si us plau,

digueu-li que sóc pacífic,

que no tinc res de babau

i que m’agradaria viure

relaxat i amb molta pau.

  • Este es un lindo mensaje que nos dice que no todos los dragones son malos y que por ser diferentes no implica que sean de cierta manera. Lo que nos enseña a no juzgar a las personas por la primera impresión

21. Matí al bar (Francesc Parcerisas)

S'han vist sovint al bar,

a les hores de sol del migdia,

quan l'enrenou del carrer

desafia la piuladissa dels ocells,

i es fiten només amb un somrís

que creua l'abisme de les taules.

Ah!, si els acostessin ara,

enderrocades les barreres que els separen!

Quin goig dels cossos, quin delit!

Però tot són cabòries.

No hi ha hagut mai res.

Mai no han creuat una paraula.

I encara seguiran així dies i dies,

tot observant-se de lluny, indecisos,

canviant només la timidesa del somrís

per aquesta felicitat de la distància:

un fil a punt de trencar-se.

  • Un interesante poema que nos muestra cómo las personas dejan pasar el tiempo y se preocupan de más, en lugar de ser felices con aquellos que aman.
Francesc Parcerisas
Francesc Parcerisas.

22. Por fuertes y fronteras (Luis Alberto de Cuenca)

Qué sería de mí sin vosotros,

tiranos y, a la vez, embajadores,

de la imaginación,

verdugos del deseo

y, al mismo tiempo, mensajeros suyos,

libros llenos de cosas deplorables

y de cosas sublimes,

a los que odiar

o por los que morir.

  • Aquí podemos ver todos los lados de los libros, quienes pueden tener toda la información del mundo, así como la disposición de crear universos nuevos en nuestra imaginación.

23. Amigo libro (Jesús Pascual)

Eres tú, amigo libro,

ventana del mundo

y en tus páginas admiro

lo que mi vista no pudo.

Eres tú, amigo libro,

la aventura que he soñado,

el poema que recito,

el cuento que me ha calmado.

Eres tú, amigo libro,

compañía en mi soledad,

silencio para salir del ruido

que rodea mi caminar.

Eres tú, amigo libro,

quien nos muestra nuevas sendas,

y nos abre nuevos caminos,

amigo que alivia las penas.

  • Un libro es de admirar, no hay duda de ello. Los libros siempre nos llenan, los disfrutamos, los extrañamos y nunca nos harán mal.
Comparte:
¿Te ha gustado?
Estilonext Logo
Estilonext es una revista digital de actualidad, cultura y ciencia enfocada a personas jóvenes, dinámicas y con espíritu creativo y transgresor. Hablamos sobre salud, psicología, relaciones, noticias, tendencias...
  • azsalud
  • médicoplus

Suscríbete a
nuestra newsletter

Cada semana te enviamos tips de salud,
nutrición, noticias y más.

Puedes darte de baja cuando quieras.

© Copyright 2024 Estilonext. Todos los derechos reservados.Aviso legal,política de privacidad,cookies